O ara, o mai

Torna Arrels, enguany a Orba!

2010-07-28T12:34:00.008+01:00

Com que en el seu moment vam tractar sobre el Quart Aplec per la Terra, que es va celebrar a la Vall de Laguar, he cregut oportú anticipar-vos el proper aplec, el Cinquè Aplec per la Terra, el qual tindrà lloc a Orba, un poble de la Marina Alta. Sembla que la filosofia empresa pel col·lectiu continua endavant, envair els webs per anunciar l'esdeveniment, el qual tindrà lloc els dies 19, 20 i 21 d'agost. Com ja heu vist en el cartell, hi haurà actuacions musicals, xerrades, piscina, excursions, tallers, zona d'acampada, i molt més...

Prosteriorment veureu l'espot d'enguany.

Ja que hem parlat del col·lectiu, farem utilitzar la descripció del mateix, per assabentar-vos de qui són. "ARRELS: som un grup de gent de la Marina que ens movem en defensa del nostre territori i la nostra cultura. Organitzem l'Aplec per la Terra des de 2006 i portem a terme altres accions lúdiques i reivindicatives per despertar la consciència crítica dels nostres veÍns envers el sistema neo-liberal que està acabant amb nosaltres." (clica ací per veure la plana web on apareix l'escrit)

La popularitat de Camps cau, segons el CIS.

2010-07-16T18:48:00.000+01:00

El CIS (Centro de Investigaciones Socialógicas) ha publicat la seva última enquesta sobre la Comunidad Valenciana. Segons aquest darrer informe la gent de CV comença a perder la fe amb "Paquito" Camps, cap eventual de la colla que hem anomenat a aquest bloc com la d'Alí Babá i el quaranta lladres.
Resulta que a la pregunta "¿El presidente Francisco Camps le inspira mucha confianza, bastante, poca o ninguna confianza?", un 32,6% del enquestats respón "poca confiança" un 29,3% diu "Ninguna confiança". En resum un 61'9 % dels enquestas no té ninguna confiançá amb el Molt (des)Honorable President. Aixó podría ser una boníssima notícia, però per a que ho siga falta una cosa esencial, que aixó es tradueixca a les votacions i facen fora al PP i tota la colla de lladres.
Si al menys una bona apart dels que no confien amb Camps deixaren de votar al PP el canvi estaria garantit. Bé, no és que tinga jo moltes esperances de que el PSOE (PSPV ja no tenen més que les sigles que porten amb molta vergonya) més bé al contrari. Els del PSOE són tan perniciosos per al País Valencià com els del PP, mireu si no la llei de funció pública i la llengua que han pactat, vergonyosament, amb el PP. Però no és menys cert que una netetja de les "institucions" de la Comunidad de Pperos no aniría gens malament. Els de PSOE montaràn la seua cova, com feren en temps de Lerma, però al menys aquests que estàn ara tindràn que buscar-se una altra feina.
Lladres que entreu per Almansa, rese per a que vos quede poc...

Catalans i valencians

2010-07-06T22:52:00.003+01:00

Ací deixe un documental del programa 30 segons, de TV3, anomenat: catalans i valencians, de l'any 2007.

Primera part:

Segona part:

Tercera part:

Quarta part:

PP i PSPV arpoven la llei de la funció pública (Vilaweb)

2010-07-02T10:10:00.004+01:00

Amb aquest text, no serà necessari el requisit del català als nous funcionaris
del País Valencià · Compromís vota en contra i alerta de l'atac a la llengua

Les Corts Valencianes han aprovat la llei de la funció pública valenciana gràcies als vots del PP i del PSPV-PSOE. Amb aquest nou text, ja no serà necessari el requisit del català als nous funcionaris del País Valencià, i és per això, i pel fet que no s'han debatut les 127 esmenes de Compromís (twitter), que la coalició nacionalista hi ha votat en contra. Així, Compromís ha lamentat que els dos partits majoritaris 'vagen plegats per a discriminar el requisit lingüístic en la funció pública valenciana'.

El diputat Josep Maria Pañella (Bloc) ha demanat, durant la seva intervenció, que el requisit lingüístic sigui una exigència prèvia al nomenament del funcionariat però, finalment, la llei no ho preveu pas. Així, Pañella diu que el text margina el català i segueix la línia del govern 'd'atac constant contra la llengua, suprimint línies en valencià de col·legis i instituts, retallant el pressupost per al doblatge en valencià en la televisió pública i no donant suport als qui fan música en la nostra llengua'.

'Sí al valencià'

Per exigir el requisit del català i protestar contra la llei, a Plataforma Sí al Valencià = Requisit Lingüístic ha convocat una concentració que es fa davant el Palau de la Generalitat (plaça de Manises) a les 12.30.

Quan es va presentar el manifest de la plataforma, el novembre de 2009, un dels impulsors de la plataforma, Diego Gómez, ja va dir: 'Una llei de la funció pública sense el requisit del valencià és inadmissible; no podem esperar vint-i-sis anys més sense garanties de valencià en l'administració.' El manifest proclama, per exemple, que el govern valencià no pot anar 'al darrere de la societat valenciana en el reconeixement de la llengua pròpia dels valencians, en l'administració pública i en la seua relació amb els ciutadans'.

També recalca que aquesta exigència és legalment reconeguda per les altres autonomies amb llengua pròpia, no únicament per Catalunya i per les Illes Balears, que comparteixen llengua amb el País Valencià, sinó també per autonomies que, com Galícia, han estat governades molt de temps pel mateix partit que governa actualment el País Valencià. És, doncs, 'una reclamació de mínims, que simplement posaria el País Valencià al mateix nivell que la resta d'autonomies amb llengua pròpia'.

La Plataforma té el suport dels grups parlamentaris de l’oposició (PSPV, Compromís i EUPV), dels partits progressistes i nacionalistes (BNV, IPV, ERPV), dels sindicats (UGT, CC OO i Intersindical Valenciana), de les associacions culturals (Escola Valenciana, Ca Revolta, Societat Coral el Micalet, Acció Cultural del País Valencià) i de FAPA-València.

Font d'informació: vilaweb.cat , 29 de juny de 2010

Si contiuem així acabaran furtant-nos els calçotets!

2010-06-30T22:26:00.013+01:00

Notícia del periòdic Avuí, del 24/11/2009. D'Ester Pinter.
Enllaç: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/11/el_catala_exclos_dels_requisits_per_ser_funcionari_a_valencia_79136.php

Títol: El català, exclòs dels requisits per ser funcionari a València

En només un 1,2% de les places de funcionari del País Valencià s’exigeix dominar
el català

Només en un 1,2% de les places de funcionari de la Generalitat Valenciana s’exigeix el coneixement del català. La xifra, però, no té opcions de millorar si a la primavera, tal com està previst, les Corts Valencianes aproven el projecte de llei de la funció pública valenciana, que el govern va aprovar divendres passat. En el projecte no s’ha inclòs l’anomenat requisit lingüístic –l’exigència del català com a condició prèvia per accedir a la funció pública– que en canvi sí que està previst a l’estatut bàsic de l’empleat públic. A l’article 56 d’aquest Estatut s’estableix que les administracions públiques “hauran de preveure la selecció d’empleats degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les comunitats amb dues llengües oficials”. De fet, el País Valencià és l’única comunitat amb llengua pròpia diferent del castellà que no l’exigeix per accedir a la funció pública, només la demana als docents.

El nou projecte de llei valencià, que ha comptat amb el suport dels sindicats UGT, Comissions Obreres, el sindicat mèdic CESM i CSI-CSIF, i al qual només es va oposar durant la seva tramitació el sindicat STEPV-IV, deixa el català reduït a un “mèrit” extraordinari, equiparat als idiomes comunitaris. Així, manté que als concursos “es podran valorar” mèrits com el “coneixement de valencià” o “d’altres idiomes comunitaris”.

Vicent Mauri, de l’STEPV-IV, considera que s’ha perdut una oportunitat d’or perquè el català es promocioni a l’administració i perquè es compleixi el dret, recollit a la llei d’ús i ensenyament del valencià, a ser atesos en català. Mauri lamenta que des dels altres sindicats no s’hagi pressionat més perquè el govern valencià s’ho repensés.

Ambiguïtat
Des d’UGT i CCOO van adduir en el seu moment per no fer-ho que és una qüestió de prioritats i que quan es negocia es queden coses pel camí. Ahir, no obstant, tots dos sindicats figuraven a la llista d’organitzacions i partits polítics –en total 75– que han signat un manifest reclamant que la nova llei de la funció pública valenciana inclogui el requisit lingüístic. Consideren que seria adequar-se a la realitat, ja que, van assegurar ahir alguns dels signants mobilitzats davant la conselleria de Justícia i Administracions Públiques, el 65% dels funcionaris de la Generalitat tenen coneixements acreditats de català encara que no se’ls hagi exigit mai.

On estan els diners?

2010-06-28T13:15:00.028+01:00

Com que aquest post l'he titular "On estan els diners?" crec que és oportú, abans de fer qualsevol interpretació sobre el tema, emprar una cançó que feien servir en el programa de Joan Monleón al Canal 9.

En l'actual situació macroeconòmica, caracteritzada per estar-ne en recessió i en una reestructuració constant del sistema productiu, els mitjans de comunicació a poc a poc ens fan reflexionar sobre l'existència de "Paradisos Fiscals". Si moltes empreses que inverteixen capital en el poker on-line tenen les seves seus en Paradisos Fiscals, si les constructores i immobiliàries que assolaven el litoral peninsular tenen comptes oberts en ells, etc.

Per tant, els Paradisos Fiscals ens solventen part de la resposta esbossada en el títol?

Tot seguit veurem el documental "Paradis fiscaux, La grande évasion", un film francès de Frédéric Brunnquell realitzat en l'any 2008; produït i distribuït per CAPA. El gènere del qual és política, centrat en els efectes, el funcionament, les problemàtiques... que deriven dels Paradisos Fiscals.

Part 1.

Part 2.

Part 3.

Part 4.

Part 5.

Part 6.

A continuació veurem la versió de Documentos TV: Paraísos fiscales, la gran evasión
Part 1.

Part 2.

Part 3.

Part 4.

Part 5.

Part 6.

En la imatge posterior podeu veure la distribució mundial dels Paradisos Fiscals en l'any 2003. Veure definicions de les enciclopèdies:
- L'enciclopèdia.cat (català)

- Viquipèdia (català)
- Wikipedia (italià)
- Wikipedia (castellà)

L'incendi de 1994 a l'interior de les Comarques Centrals Valencianes

2010-06-28T11:53:00.015+01:00

L'incendi de 1994 a la comarca de la Vall d'Albaida i al nord de la comarca de l'Alcoià va determinar l'evolució vegetal i edàfica de l'entorn que avui trobem a la zona esmentada.

A continuació podeu veure un fragment del noticiari de Canal 9 que tracata d'aquest incendi al que estem al·ludint.

Tot això ocorregué durant les primeres setmanes de juliol de 1994. A la Serra de Mariola, i sobretot en les seues rodalies s'hi van cremar aproximadament unes 21.000 hectàrees de massa vegetal mediterrània, la qual estava composta pripalment per carrasques i pins -el que molts anomenen i coneixen com boscos mediterranis mixtos-.

La Iniciativa Legislativa Popular per una Televisió sense fronteres arreplega més de 650.000 signatures

2010-06-22T13:11:00.012+01:00

La tasca de recollida de signatures per una "Televisió sense fronteres" ha finalitzat avui satisfactòriament amb més de 650.000 signatures, de les cinc-centes mil que n'eren necessàries per acomplir els requeriments de Llei.

Esperem que aquesta Iniciativa Legislativa Popular (ILP) no només ens deixe vore TV3 al País Valencià, sinó també tots els canals que s'emeten en català, entre ells IB3, entre altres.

Per més informació sobre el tema, ací deixe un enllaç de Vilaweb, on s'exposa la notícia, amb títol: <<Més de 650.000 signatures per una "Televisió Sense Fronteres" van cap a Madrid>>.

Per si hi ha algú que no s'ha enterat del tema, ací deixe un espot de la promoció de l'ILP per una Televisió sense Fronteres.

On està l’hodierna indústria del país en matèria política?

2010-06-10T00:20:00.002+01:00

Supose que tothom es preguntarà perquè he utilitzat la paraula d’«hodierna» i no d’avui dia. Doncs bé, aquesta paraula ens serveix per designar, sobretot què,
del temps present -contextualitzat per la crisi financera, la bancària, la constructiva i la immobiliària- on està o quin lloc ocupa la indústria del País Valencià, així com, on estan les mesures polítiques (estatals, autonòmiques, comarcals i locals) per recolzar-la?

Pense que és important fer-nos la pregunta que du per títol aquest text, perquè actualment tots consumim productes tèxtils, veritat? doncs que ha passat amb aquella indústria que tant floria d’Alcoi? Veritat que tots utilitzem sabates per caminar? Doncs la indústria del calçat de Vinalopó on està? I els joguets que fabricaven a la Foia de Castalla? etc.

Indústries endògenes que han estat capdavanteres aquest darrer segle i ara intenten sobreviure davant les fortes competències internacionals, competències que han fet recular aquell auge que les va caracteritzar.

Arran de la crisi del petroli del 73, la qual ens va afectar greument sobre l’estructura econòmica, moltes de les indústries endògenes s’hi van deslocalitzat cap a altres països. I, pel que fa a la poca indústria que ens queda en relació a altres països, ha de fer front a les competències, sobretot del Sud-est asiàtic.

Per tant, crec que és important, i sobretot necessari, tractar en altres posts mesures com: proteccionisme, rebaixament del preu d’aquells sòls industrials, inversions a I+D+i...

Per més informació de la situació actual de l’economia al País Valencià.
-http://www.valenciaplaza.com/ver/2932/El-denso-mapa-de-la-crisis-en-la-Comunidad-Valenciana.html

Els ghettos de les noves illes urbanes

2010-06-07T00:03:00.020+01:00

Com que ací en aquest bloc hem estat tractant sa urbanitat, pense que és important tractar com s'han portat a terme les noves construccions amb relació al conjunt de població.

Primerament hauríem de versar sobre els tipus d'hàbitat, ja que és un element que pot determinar en l'existència de ghettos. Són ni menys ni més que: hàbitat concentrat i hàbitat dispers. Fins ací no-res de nou, veritat?

Normalment l'habitatge escampat que ha assolat el territori -de nord a sud-, ha estat ocupat per una població de diferents procedències, abundant-ne, sobretot, de la resta d'Europa. Fins ací, tots ho tenim clar. Però, podríem parlar-ne de ghettos o millor encara: de nous assentaments que funcionen de manera independent? Sense oblidar-nos-en que aquestes illes urbanes han anat al so de promotores immobiliàries i especulacions; com podríem quantificar si els seus residents s'hi relacionen amb la població local? Podríem realitzar unes enquestes per tal d'avaluar si els nouvinguts s'estan integrant correctament o no? Preguntes sobre expressions, productes alimentaris, els dies de la setmana... D'aquesta manera podríem avaluar quin és el contacte entre els nous residents i la població local. Si el mateix qüestionari el passàrem als nous residents en l'habitat concentrat, segurament, tot i que sempre poden haver discrepàncies, aquestos habitants s'estan integrant millor que no pas els altres?

Doncs bé, l'habitatge escampat i de baixa densitat no només genera ghettos amb respecte a les poblacions veïnes -els pobles originaris de cada municipi- sinó que al mateix temps el que fa és augmentar la desconfiança entre els mateixos residents del nou assentament. Avuí dia, tothom haurà vist el film Edward Scissorthans, de Tim Burton, en cas contrari mireu-la, val la pena. En ella no sols vegem com el veïnat desconfia entre ell, sinó que també els treballadors natius que van a desenvolupar la tasca als respectius jardins, piscines, perruqueries... de les noves urbanitzacions són tractats d'una manera concreta. Per entendre a que em referisc amb això d'ésser tractats de "manera concreta", vos recomane que mireu la pel·lícula. Cadascú que trega el seu judici.

Un altre film que reflexa molt bé l'illa urbana que representa el nou assentament urbà és el de Peter Weir, anomenat The Truman Show.

En conclusió, podríem afirmar que els nous assentaments urbans no han tingut en compte el mecanisme social que funciona arreu del territori així com tampoc han respectat l'entorn paisatgístic, centrants només en crear-hi xalets, piscines, carreteres, jardins... per a que els nouvinguts tinguen tots els luxes que genera el new urbanism en la recerca de la "felicitat"? i el preu que cal pagar pel seu manteniment?

Els arrossars al món català

2010-06-04T16:35:00.016+01:00

El nom d'arròs, segons l'enciclopèdia Larousse, prové de l'àrab "Al-ruzz". Nom amb el qual s'hi designa a l'espècie d'Oriza Sativa. Planta que va ser domesticada a les zones marjalenques del Sud-est Asiàtic, en zones com deltes del Ganges, de l'Indo, del Mekong... Totes elles, caracteritzades pel paisatge d'aiguamolls, espais on l'element hídric explica la seua raó d'ésser.

Doncs bé, al que anàvem: els arrossars al món català. Gairebé s'accepta que el cultiu d'arròs -en francès: riziculture- va ser introduït als Països Catalans gràcies als àrabs cap allà vora el segle VIII. En un primer moment ocuparen la perifèria de l'Albufera de València, arran d'aquesta introducció, el conreu d'arròs començà a expandir-se cap a altres llocs com per exemple el Delta de l'Ebre, la Marjal Pego-Oliva, les planures fluvials de l'Empordà...

On vuic arribar amb tot això? com que en aquest bloc ens agrada ser crítics, ara veurem a quins factors s'hi veuen exposats els camps d'arròs als PPCC actualment. Simplificats parlaríem de: qüestions d'usos de sòl i les seues competències, proliferació d'espècies arrosseres transgèniques -és a dir, modificades genèticament-, desaparició d'espècies "autòctones", contaminació -provinent d'indústries, herbicides, residus urbans...-, etc.

Com que he trobat al portal d'edu3.cat un documental sobre l'Albufera de València, l'emprarem com a marc introductori als problemes als quals s'exhibeixen els arrossars.

Vegeu també:
- Parc Natural de s´Albufera.
- Parc Natural l'Albufera de València.
- Parc Natural de la Marjar de Pego-Oliva.

Per la unitat de la llengua!

2010-06-04T08:10:00.008+01:00

Mirant la filmoteca del google, he trobat un vídeo que reflexa ben bé el suposat problema existent al País Valencià sobre la llengua. Dic suposat pel fet d'ésser un problema d'aquells qui neguen la catalanitat de la llengua.

Vos proponc una reflexió: val a dir, que jo com a valencià dic "espill" i que un català diu "mirall", o que jo dic "vore" i ell diu "veure". Tot es tracta d'una llengua: el català, el qual s'enriqueix a partir d'aquelles paraules, frases... de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears. Car, com diu un dels entrevistats al documentaire: tots diguem boca, orelles, nas, ulls...

Hi ha moltes voltes / vegades que em dóna vergonya ser d'ací la "Comunitat", en concret pels continus atemptats contra la democràcia que fa el govern del PP, el qual ha fet més mal que una pedregada al territori i a les població on governa.

Ací teniu el document audiovisual:

Les indústries de la Plana Baixa i de la Plana Alta, Castelló

2010-06-03T11:39:00.023+01:00

Per tal de tractar el tema plantejat, utilitzarem un document audiovisual anomenat La Terra Promesa, és un curtmetratge del 2007 que tracta de les repercussions que deriven de l'activitat industrial a Vila Real. Indústria que s'ha anat especialitzant en el sector ceràmic, passant-ne d'aquesta manera: de terrissers artesanals a terrissers industrials. Va ser realitzat per Xavi Manzanet i va ser produït per Miquel Notari.

El documental n'és un clar exemple d'activitats antròpiques que intervenen en la contaminació de l'entorn i què al mateix temps, estàn sotmeses a fortes competències d'un mercat cada volta més globalitzat. Cal advertir que s'ha emportat diversos premis a Finestrat, Mutxamel...

Ací teniu el vídeo:

El problema de la construcció al País Valencià.

2010-06-02T14:05:00.009+01:00

Si hom travesa el País Valencià de dalt a baix per la costa, es trobarà amb un montó d'esquelets d'edificis abandonats. Promocions que a l'època de barra lliure constuctora es van començar i en exclatar la bambolla inmobiliaria no van poder ser acabats. Una de les coses més cridaneres es l'urbanització a la partida Penya Rotja a Pego, on es va desmuntar mitja muntanya i ara ha quedat abandonada. Aquesta urbanització la va promocionar Fadesa (Martinsa-Fadesa des de la compra de Martinsa de Fadesa) i aquesta empresa està en concurs de creditors.

Vista de la Penya Roja (Pego)

Però hom pot veure edificis abandonats en tot el nostre litoral, abandonats, la estructura feta o a mig fer, com esquelets de grans monstres que amenaçaven amb menjar-se-ho tot, i han acabats morts de fartera. Si ja es trist els paisatges que tenim al país, i més a la costa, saturats de construcció i que tan bé reflexa el Traginer al post que em precedeix, imagineu-vos com és de trist aquest nou paisatge, ni tan sols hi ha cases ni edificis, només estructures i muntanyes destrosades semi-asfaltades i abandonades.

Finca per acabar a Alacant

El problema será que fer amb tots es esquelets. Com ens desfarem d'ells? Acabar les construccions resulta complicat, els promotors no tenen diners, no hi ha finançament, no hi ha compradors, no hi ha qui deixe diners als posibles compradors, i el pitjor de tot hi ha un stock de vivenda acaba i per vendre grandíssim.

Enderrocar-los resulta imposible també, els promotors voldràn esperar a que tornen les vaques gordes, per recuperar la inversió, els bancs volen els diners que ha deixat als promotors, i obvi ningú no vol perdre.

Els bancs i caixes tenen una cartera tan gran de cases que tampoc volen saber res de continuar aventures com a promotors. Fixeu-vos com estan que les dos caixes valencianes, Bancaixa i la Cam, han vist rebaixada la qualificació del seu deute, es a dir, que les hipoteques que ha venut per obtenir finançament són menys fiables, i tindràn que pagar més interesos, traduït vol dir que el mercat preveu que poden tenir problemes per cobrar les prestecs hipotecaris que han donat.

Qué és pot fer? A mi només se m'ocorre una idea. Podriem fer un gran parc temàtic com a homentge a aquest succeït digne d'entrar a l'Història Universal de l'Infàmia. M'explique, en alemany hi ha una paraula que es diu schadenfreude, que sería el que en valencià anomen "alegrar-se del mal de l'altre". Aleshores aprofitem-nos-en del schadenfreude dels extrangers que vinguen a fer turisme per ací. Els porposem visites guiades per tots aquests homenatges a l'avarícia, els contem que ens creïem "els reis del mambo", que ací lligavem els gosos amb llonganises, que guanyavem els diners a cabaços, i que el PIB de l'estat espanyol creixia al 4%, quan ells, pobrets, ho feïen al 2'5% o 3%, que creixiem més que ningú a Europa gràcies a la construcció, i que ara, per culpa de les hipoteques subprime americanes (cal tirar la culpa a algú de fora i els ianquis sempre són bon capdeturc, i fem com fa Zapatero), estem hiperendeutats, a l'atur, ens retallen l'estat de benestar, que ja no tenim gaire terreny per sembrar tomaqueres, per que a l'hort hem possat un edifici que ens havia de fer rics i s'ha quedat amb l'esquelet que ells veuen. Ells sabedors de que els seus països són, i eren quan ací creixiem al 4%, superiors economicament, que ells tenen més preparació i formació per a competir en aquest mòn i que durant anys van tenir que suportar l'arrogància dels espanyols, sentiràn un schadenfreude que tal vegada a nosaltres ens permeta sobreviure a l'era "post-pelotazo-inmobiliario-y-de-recorte-derechos-sociales".

Efectes de l'evolució demogràfica al País Valencià

2010-05-30T10:44:00.031+01:00

En aquest post el dedicaré, com he deixat clar amb el títol, als efectes que han derivat del creixement demogràfic al País Valencià.

Des d'un primer cop d'ull, si analitzàrem l'evolució de manera simplificada, vegem que està marcada per un augment significant de la població a partir, sobretot, del 1960, any en que van començar a explotar el turisme de Sol i platja i conseqüentment a especular amb el sòls municipals. No ha de passar desapercebut que entre els anys 30 i els anys 40 del segle XX, la població no va augmenta tant degut a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la qual va tindre una forta repercussió sobre la població de la Comunitat.

Ara bé, això del creixement demogràfic, quines conseqüències ha tingut sobre el territori valencià? Ha respectat el medi ambient?

1. Concentració demogràfica de la zona costanera, on s'ha aprofitat els elements físics

El formigó i l'asfalt han anat transformant els antics camps de conreu. Quelcom ara veurem exemples:

a) Àrea metropolitana de València.

b) Ciutat d'Alacant.
c) Torrevella

d) Dénia:

Hi ha molts altres llocs de la Comunitat on també veiem que l'ocupació urbana del litoral ha sigut accentuada, com per exemple: Gandia, Benidorm, Calp...

2. Augment de les ciutat superiors a 10.000 habitants.

Val a dir que, al 2009, segons l'INE hi havia 102 municipis censats superiors a 10.000 habitants, mentre que a l'any 1996 n'hi havia 82 municipis. Segons aquestes dades podríem qüestionar-nos quins pobles han esdevingut en ciutats, si els models de creixement han sigut favorables i per contra no ho han sigut.

3. Descens de l'activitat agrària i de les àrees dedicades a la mateixa.

4. Aument d'altres idiomes i altres nacionalitats.

Potser l'aument d'altres idiomes i nacionalitats enriquisca els coneixements locals, o potser no. Podríem parlar de ghettos imposats o voluntaris?

5. Problemes en infraestructures públiques.

6. Retrocés de les masses forestals.

7. Etc.

Tots aquestos esdeveniments els anirem comentant en altres posts, on ens qüestionarem els models de creixement tant urbà, com econòmic i social els quals han optat els òrgans implicats en el desenvolupament social i econòmic.

En clau autonòmica, podríem parlar de creixement econòmic a la babalà? o millor seria parlar-ne de models de creixement poc eficients, poc sostenibles, en crisi...? El paper exercit pels governs locals ha sigut el correcte?

Continuen les privatitzacions

2010-05-29T15:25:00.006+01:00

Partint de la imatge anterior, corresponent al TRAM Metropolità d'Alacant, el tram i/o línia marcat en roig, el qual uneix la ciutat d'Alacant amb la Universitat d'Alacant a Sant Vicent del Raspeig, que era públic li queden els dies comptats. D'ací a poc temps serà passat a una empresa privada. Estratègia habitual en governs "pepers". Els diners públics que s'han invertit en el projecte beneficiaràn a entitats privada, com no.

Avui ha eixit al diari el Punt, un titular que deia: "El projecte de privatització del TRAM d'Alacant no apareix signat per cap tècnic". En ella s'expresen diferents idees. Però cal remarcar la idea que diu que la línia que uneix Alacant amb la UA, segons Lluís Torró (diputat d'EUPV) passarà a una entitat privada durant 15 anys.

Tots els diners públics que s'han invertit beneficiaràn a una entitat privada. Sembla una constant en aquest govern que ha guanyat les eleccions autonòmiques amb majoria absoluta.

Diferents col·lectius han emprés una tasca de "recollida" i/o "arreplegada" de firmes per intentar aturar l'acció privatitzadora amb el lema Plataforma d'Alacant per un Tramvia Públic. Entre ells -els col·lectius- cal destacar-ne a UGT, Comissions Obreres, etc.

Per més informació: PCM, Las Provincias...

El Club Bilderberg als PPCC.

2010-05-27T12:58:00.004+01:00

Normalment a aquest Blog m'agrada parlar de temes d'actulitat al País Valencià fonamentalment, i també de la resta dels Països Catalans. Però hui vull comentar alguna cosa al voltant del Club Bilderberg, ja que sembla ser que entre el 3 i 6 de juny es reuniràn a Sitges. Supose que ja tots sabeu qui són els Bilderberg, no obstant si queda algú que s'haja despistat, faré un breu recordatori.

A principis dels anys '50 del segle passat, en plena postguerra mundial, un grup de persones, si fem cas a la versió des del Club, va decidir que hi havia que millorar les relacions entre USA i Europa, la Europa occidental. Calia que la gent, les èlits, d'ambdós costats de l'Atlàntic es conegueren millor. Van decidir reunir-se a un hotel holandès, que es deïa Bilderberg i que ha donat nom al Club, entre el principals valedors i iniciadors d'aquesta mena de reunions es trobaven el Rei de Bèlgica, no recorde el nom, David Rockefeller, dels Rockefeller ianquis de tota la vida, i una série de politics, empresaris, banquers, caps de diaris i mitjans de (des)comunicació, etc. Aquesta gent es reuneix una vegada a l'any, les reunions són secretes, no pot transcendir el que es parla dins, per a que cadascú dels particulars puga parlar lliurement sense pensar amb com serà aixó interpretat per la premsa, manipulat, o malentés pel gran públic, o simplement sense tenir la necessitat de ser políticament correcte. A les reunions participen unes 130 persones d'ambdós costats de l'Atlàntic, i es va per invitació. Els convidats es trien la gent que forma part del nucli dur del Club, una mena de Comissió permanent, de la que formen part entre altres el David Rockefeller, l'ex-secretari d'estat ianqui Henri Kisinger i un belga que no recorde el nom, però sembla ser que es el cap de tot la trama "administrativa", aquesta comissió segons pareix, estaria formada per una vintena o trentena de persones. Hi ha molts espanyols que han participat i participen com a convidats, entre ells (i parlant de memòria), la reina Sofia, Juan Luis Cebrián (Prisa), Esperanza Aguirre (PP-Madrid), Bernardino León (Psoe), Moratinos (Ministre de exteriors Psoe), Solbes (ex-Ministre d'economia Psoe), un directiu del Santander és habitual (no recorde el nom), en le passat van participar alguna vegada Jordi Pujol (ex-President de la Generalitat CiU), Felipe González (ex-President del Govern espanyol), i molts més però ja està bé com a mostra.

El fet de que siguen les reunions secretes, el fet de que no es conega el contigut del que parlen, el fet de que fins fa uns pocs anys ningú, gran públic, sabés que existia aquest grup, el fet de que participants a aquestes reunions hagen assolit la presidència dels seus estats (Obama, Clinton, Blair, són alguns exemples), ha donat lloc a moltes especulacions, i s'ha titllat aquest grup com una mena de govern a l'ombra, com una gent que tracta de dominar el món, i fins i tot hi ha qui diu que tracten d'esclavitzar-nos i d'establir-ne un Nou Ordre Mundial, els principals valedors d'aquestes teories son Jim Tucker, un periodista independent i dretós ianqui, Alex Jones igual que l'anterior, i Daniel Estulin, del qui podeu trobar un parell de llibres. La vertadera història del Club Bilderberg, i l'altre és La historia definitiva del Club Bilderberg.

Sincerament, jo no crec que siga per a tant com diuen aquests conspiranoics, però la veritat crec que no són només un grup de gent que vol establir bones relacions desinteressadament. Que fan el banquers més importants d'Usa i Europa, els empresaris de les companyies més grans, amb directors de grups de comunicació més importants i amb polítics? La resposta és per a mi clara, res de bo. En aquestes reunions es debateixen temes d'actualitat, es comparteix informació, es creen relacions personals, que després cadascú portarà a la seua feina i influirà amb ella. Encara que es diga que cadascú actua com a persona individual, algú hi creu que Solbes el conviden per ser una persona normal, o el conviden per ser ministre, és a dir, pel càrrec que ocupa? Segur que la segón. Es a dir, els Bilderberg s'ajunten per intercanviar informació, per tractar d'unificar criteris polítics-empresarials, perquè les politiques estiguen influides per la política, i perquè el grans ocupen posicions de privilegi front a esdeveniments, ja que conten amb informació que a nosaltres no ens arriba. Així, al 2002 Donald Rumsfeld ja va posar a les runions del Club la intenció què USA invadiria abans que finalitze l'any a Iraq, pel que es diu, del Club li van suggerir que fora per març de 2003, al final va ser aquesta úlitma data. Segur que molts des assistents van prendre posicions per a fer negoci amb els morts de la guerra, amb el petroli, amb les concessions que es donaren en la guerra, etc. Segur que els mitjans de comunicació ho sabien i callaven, sabien que es faria ric, quan seria, etc. Segur que Rumsfeld li ho han agraït i ben agraït. Però d'ací a que hi vulguen governar el món hi un bon troç.

No poden governar el món perquè desconeixen el poder de Rússia i dels magnats (mangants estaria millor dit) russos, entre el cinquanta homes més rics del món hi ha més russos que de cap altre lloc del món, desconeixen Xina, i l'Índia, i Brasil, països que superan economicament als països d'europa i Xina probablement a USA abans del 2030. No poden governar el món, però ajuntar-se compartir informació i fer negocis si.

Doncs bé, eixa gent la tindrem a Sitges del 3 al 6 de juny.

El futur de Camps.

2010-05-24T14:32:00.005+01:00

El día 12 d'aquest mes el Tribunal Suprem de l'Estat Espanyol va decidir que el procediment obert contra Camps per suborn impropi ("cohecho" impropio) continuara endavant. Tinc que reconeixer-ho, aquesta resolució em va omplir de joia, tanta com ràbia em va donar que el "amiguito" De la Rua l'exculpara amb una resolució indignant. No entenc encara que ni el PSOE ni cap altra acusació, sabent què De la Rua era amic del (des)Honorable, no demanaren la recusació, ni que després de la resolució no es querellaren contra ell, contra Garzón amb menys motius la dreta i l'extremadreta li les estàn fent passar ben putes.

Amb aquesta resolució del Tribunal Suprem Paquito Camps es vorà abocat a sentar-se a la banqueta dels acusats, cremat el cartutx del "amiguito del alma" i sent evident els fets, que no qüestionava ni tan sols l'"amiguito" pinten bastos per a el Molt (des)Honorable President.

Tant és així, que li pinten bastos, donat que des de part de la caverna mediática de la dreta espanyola, com El Mundo o Libertad Digital, sembla ser que ja treuen les espases per executar políticament al "pobre" Paquito. A l'Editorial d'ahir de Libertad Digital es deia que O sobra Camps, o sobra Rajoy, criticant a Camps per dir que el PP valencià lidera des de l'últim congrés el PP espanyol, i diuen els de LD: "Es difícil que fuera de Valencia, no ya un dirigente, sino cualquier sencillo militante del Partido Popular coincida con el análisis de Camps, en virtud del cual fue el presidente valenciano quien llevó a cabo la “hercúlea” tarea de liderar el partido tras la segunda derrota consecutiva de su jefe de filas. Camps debió realizar esa labor sobrehumana con gran discreción, porque hasta ahora no teníamos noticia de su participación en la política nacional más allá de actuar de anfitrión en el congreso a la búlgara de Valencia o de recibir regalos de una trama presuntamente corrupta que actuaba además en otras regiones, lo que no impidió que una afición entregada saludara el exabrupto con una cerrada salva de aplausos." Després de donar-li una miqueta més de vara escriuen en LD: "O es cierto que Camps lidera el PP a nivel nacional, en cuyo caso sobra Rajoy, o no lo es y entonces no es posible entender cómo el partido le permite seguir siendo su referente valenciano para que continúe dando clases de ética política aprovechando cualquier ocasión. La cuestión, como se ve, es sencilla. Se trata simplemente de decidir quién de los dos debe retirarse de la política activa." Fort que des de un diari com LD amb Jiménez Losantos que no és devot de Rajoy, i que al principi li tenien simpatia a Camps, ara li peguen tan dur.

També El Mundo trau el garrot, i li esclafix fort a Paquito Camps. Al post d'un blog a El Mundo, escrit per un tal Santiago González, titulen Adivina, adivinanza: ¿De qué se ríe Camps?, i posant aquesta foto de Camps rient-se,

li donen unes quantes garrotades, al final diu "Solución [a l'endevinalla]: De nosotros." Dur cop de El Mundo a Camps, ja que com jo he dit en altres posts, reconeixen que Paquito es burla de nosaltres, i que ho diga jo a Camps li la bufa, però que ho diga El Mundo deu haver estat dur. A més a més, hui El Mundo diu: "El PP pedirá que Camps dimita si le sientan en el banquillo", una notícia que és una altra garrotada per al "pobre" Paquito.

El futur del Molt (des)Honorable President de la "Cheneralitat" (sic) no és massa bo. Per la meua part espere que si bé els valencians no el fan fora amb els vots, els tribunals, sense De la Rua, i la dreta espanyola, per vergonya, si ho facen. Eixe dia, si arriba, l'acomiadarem amb música. Amb música de "Paquito el chocolatero".

Ser Joan Fuster

2010-05-20T15:58:00.005+01:00

Hui dia no hem d'oblidar-nos-en de la figura que representa Joan Fuster en la literatura valenciana. Un dels grans i més il·lustres del segle XX que va ser reconegut per dos universitats i per una població força creixent preocupada per l'esdevenir del poble valencià. El documental que veurem posteriorment, va ser una producció del Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València, on va col·laborar la Càtedra Joan Fuster. Va ser presentat a València l'any 2008, a la Facultat de Filologia, Tradució i Comunicació.

Ací deixe el documental: un ullal d'on brolla la vida de Joan Fuster en el món de les lletres.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

Avanç d'última hora

2010-04-17T08:42:00.003+01:00

Avui pel matí, en mirar el correu m'he trobat en la següent notícia:

L'Ajuntament de València prohibeix interpretar La Muixeranga i l'Himne de la República en l'acte d'homenatge a les víctimes del franquisme enterrades en la fosses comunes del Cementiri de València. Homenatge que se celebrarà el diumenge 18 d'abril a les 12 hores al Cementiri de València.

En la comunicació enviada per fax aquest migjorn, s'aprova l'acte condicionant que no s'interprete la música esmentada per tal de no "torbar als altres visitants" ja que "el Cementiri està obert a persones de diferents ideologies i confessions". Si és així, no ens expliquem com la capella del cementiri, de culte catòlic, està dotada d'altaveus exteriors de gran potència que obliguen a totes les persones que es troben en el cementiri a escoltar els resos, misses i litúrgies de l'església catòlica.

Aquesta prohibició no pot interpretar-se més que com un acte de censura per part de l'Ajuntament cap a l'homenatge a les víctimes del franquisme que a més coarta la llibertat d'expressió.

Primer instal•len un monòlit als feixistes sobre la fossa comuna, ara prohibeixen interpretar la música en homenatge a les víctimes. On anirem a parar?

L'ús del valencià avança lleugerament a les comarques centrals del país

2010-04-11T18:45:00.003+01:00

Esta és una de les principals conclusions de l'estudi realitzat pel catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, Brauli Montoya, que va exposar el cap de setmana passat durant la celebració de la XIV Jornada de Sociolingüística d'Alcoi. Segons el filòleg, l'ús del valencià ha patit una sensible recuperació a les comarques de l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, la Costera, la Safor i la Marina Alta, mentre que a les principals ciutats valencianes les perspectives per a la llengua valenciana no són gens positives.

El treball elaborat pel sociolingüista novelder, "La transmissió familiar del valencià", recull que la majoria dels valencians que viuen a les comarques centrals del país, al voltant d'un 60%, tenen com a llengua familiar el valencià, unes xifres que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua també ha analitzat en el "Llibre blanc de l'ús del valencià", en el qual es mostra que entre els residents de les poblacions de les esmentades comarques, el 62% dels enquestats utilitza el valencià amb els seus pares, el 61% ho fa amb la seua parella i el 64% amb els seus fills.

En este sentit, Montoya ha apuntat que les dades "reflectixen que està havent-hi un lleugera recuperació del valencià", que es veuria motivada, segons ha explicat, per diversos factors, entre els quals hi ha la introducció de l'ensenyament en valencià, així com "la fidelitat" cap a la llengua valenciana.

D'esta forma, Alcoi, Gandia o Ontinyent se situen com les ciutats valencians capdavanteres en l'ús de l'idioma propi, mentre que als principals nuclis urbans del País Valencià la vitalitat de la llengua descendix acusadament per tal com, segons el propi estudi de l'AVL, a les ciutats de València, Alacant, Elx o Castelló només el 24% dels enquestats afirma utilitza el valencià amb els seus pares, el 14% ho fa amb la seua parella i el 15% ho fa amb els seus fills.

En esta línia, el catedràtic de la UA i membre de l'Institut d'Estudis Catalans va expressar que "difícilment" es pot recuperar la llengua en estes zones sense que la Generalitat Valenciana no pose en marxa una sèrie de mesures per tal de fomentar el seu ús i va criticar l'absència del valencià en la majoria dels "discursos públics" dels governants valencians.

Font d'informació: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1506&Itemid=48

El futur del Cabanyal en mans de corruptes

2010-04-08T18:25:00.011+01:00

La setmana passada, Vilaweb ens informava que els successos del Cabanyal eren retransmesos per la televisió pública alemanya. En ell s'incloïa la següent informació:

"Un reportatge del programa Euromagazin parla de 'les demolicions prohibides' que vol fer l'ajuntament de València"

"'El Cabanyal és viu i no necessita enderrocaments'. Amb aquestes paraules el periodista de la televisió pública alemanya ARD Thomas Schneider tanca el reportatge Massa ciment a València (vegeu-lo amb subtítols en català amb l'opció CC: Translate Captions). El reportatge recull el testimoni de veïns, experts i també del tinent batlle Alfonso Grau, que diu que 'renovar el barri sense fer-lo més atractiu no serveix de res'. 'La nova avinguda serà atractiva per als promotors', rebla el periodista, que explica que a València, 'on ha esclatat quasi del tot la bombolla immobiliària', hi ha milers de cases buides, però encara hi ha qui 'vol fer nous habitatges cars'. El reportatge explica com el Cabanyal es troba en una situació privilegiada, a tocar del mar, la qual cosa fa que 'que sigui molt disputat' i que 'malgrat ser un monument' algú el vulgui enderrocar."

El reportatges al qual fa menció la notícia és el següent:

A tot això, no ens hem d'oblidar que el dilluns 11 de gener de 2010, el periòdic El Público ja ens informava, com el titular deia: d' "un informe al gust de l'alcaldesa", el qual el Tribubal Suprem resolgué anul·lant per tractar-se d'una expoliació. No obstant això, com deia al periòdic, l'alcaldesa de València, R. Barberà, reclamà a la Generalitat "promulgar un decreto ley que frene la resolución ministerial". El gros de l'assumpte no sols n'era aquet, sinó que també ens parlava d'un tal Colomer, qui sempre havia estat a favor d'una rehabilitació del barri del Cabanyal i a la fi es vené.

El 6 d'abril de 2010 EFE retransmitia:

A tot això, deixe ací un minireportatge penjat al youtube el 24 d'abril de 2007 per la iniciativa Salvem el Cabanyal.

La censura en viu i en directe.

2010-04-03T18:24:00.004+01:00

Mentre una "reportera" del Canal Nou presentava un concurs de paelles a Sueca, Ribera Baixa, una ciutana valenciana va interrompre la connexió en directe. Doncs bè, d'això tracta el següent film. N'és un fragment televisiu on s'intenta censurar el moviment per TV3 al País Valencià. Els successos esdevinguts són dignes de veure.

Les agres paraules de la Rita sobre la "Fòrmula 1"

2010-04-03T17:20:00.008+01:00

Ja que en aquest bloc hem tractat en algunes seccions el tema referent a la Fòrmula u, he trobat oportú seleccionar el següent vídeo, en el qual Rita Barberà queda petrificada en front a les preguntes d'un periodista. No obstant, la Rita esquiva els atacs encarant el debat en l'ingrès de capital i en els beneficis que comporta la realització de l'esdeveniment en qüestió.

Sobre un supossat "himne"

2010-04-02T10:11:00.006+01:00

Escolteu la següent cançó, anomenada cançó de llibertar, l'he trobada casualment per Yotube i sembla un himne.

Assumiràs la veu del teu poble.

2010-03-24T14:44:00.002Z

El post anterior vos deixava la presentació d'En Moviment. Per encoratjar-vos a que es sumeu a la iniciativa vos deixe el magnífic poema d'Estellés.

ASSUMIRÀS la veu d’un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:

et pariren per a vetlar

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,

sinó l’home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl·labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble, caminant

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car diràs la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntat d’antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat,

com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser

se’n riguen, potser et delaten;

tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res si no s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament.

En Moviment.

2010-03-24T01:33:00.003Z

He rebut un correu electrònic d'un amic on em fa saber que s'ha creat un grup cívic anomenat En Moviment, deixe açí el contigut del correu (jo ja m'he fet seguidor del grup al Facebook):

El proper dissabte 27 de març a les 12 h. C/ Navellos (junt al Palau de les Corts Valencianes) es presenta a la ciutat de València EN MOVIMENT.

Som un moviment ciutadà d'acció política que vol reunir a totes aquelles persones que, a partir de la reflexió, la reivindicació i la participació proposen un projecte de País Valencià avançat i modern, essencialment democràtic, just i solidari i actuen en la societat per a aconseguir-lo. La gent que formem EN MOVIMENT procedim de diferents espais polítics, civils i socials, que hi arriba des d'una reflexió política i de forma voluntària, sense que ningú els demane cap renúncia al seu ideari o militància. EN MOVIMENT és incloent de totes les sensibilitats que procuren els objectius de progrés i canvi sociopolític i, per tant, també divers i plural i treballa en xarxa per a facilitar el suport mutu i amplificar la incidència del treball social que cadascú dels seus membres realitza en els seus àmbits habituals d'actuació i intervenció.

Adjuntem invitació a l'acte de presentació i els eixos d'acció d'En Moviment

Vine i posa't En Moviment:la revolta ciutadana.

Ajuda'ns i reenvia aquest missatge! / Fes-te amic d'En Moviment al Facebook i participa

www.enmoviment.org
si@enmoviment.org

Jubba: un caçador de soldats iranquians a Irak.

2010-03-23T19:26:00.017Z

Entre l'any 2005 i el 2007, van aparèixer per internet tres videos d'un "presumptament" franctirador que matava marines. Portava un record bestial, segons deia la progaganda, de l'anomenat Exercit Islàmic de l'Irak. El cert és què no se sap si Jubba és un sol franctirador o en realitat són diversos franctirados que sota un mateix nom i amb ànim de crear un mite ataquen als marines. Jubba en el seu moment en el mòn islàmic era poc menys que un ídol. Segons la propaganda islamista havia mort 684 soldats americans.

Vosaltres direu: i perquè el Rabosa ens parla hui de Jubba? Un personatge del que ja no se'n parla des que va traure el seu últim video al 2007. La raó és què no molta gent el coneix, i de vegades en converses amb amics, els conte de Jubba i em miren amb certa incredulitat. La veritat: jo vaig llegir de Jubba al 2005 o 2006 a El País, aleshores per la Xarxa era relativament fàcil trobar videos de Jubba, però poc a poc van anar desapareguent. Mira tu per a on, gairebé sense voler, me n'he trobat un, i volia compartir-lo en aquest bloc. Així ja sé on tinc que enviar a la gent quan els parle de Jubba i en miren -com ja he dit- amb incredulitat.

Al video s'hi veu com els marines cauen a terra després de sentir un tret. De vegades es veu un fumet blanc que surt del lloc d'impacte de la bala. No sé quans dies durarà abans que el lleven però, entre tant, mireu allò que passa en una guerra i el que des de l'exercit americà ens tracten d'amagar. No, tampoc, sé de quin dels videos és tracta, si és un dels tres que van eixir, si es una recopilació posterior o si és alguna cosa així com "the best of Jubba", perquè aquesta versió està en caràcters ciríl·lics, segurament rús. El video té una durada de quatre minuts, quatre minuts de trets i de marines que cauen com pardalets. Aquesta vegada no vos dic que gaudiu del video, no m'agraden les morts, ni que siguen de soldats ianquians en guerres injustes; al cap i a la fi, els soldats són els pobres desgraciats que moren per a que els fills de putes s'òmpliguen les butxaques.

Tio Canya

2010-03-14T22:01:00.008Z

Ací deixe la cançó anomenada Tio canya del grup musical Al Tall, grup que va ser fundat l'any 1975. Una història que val la pena escoltar. Ací la deixe.

En la pobla n'hi ha un vell
en la pobla n'hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava,
cada dia que passava
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d´obrir la boca
i l'escola va odiar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Cròniques del carrer diuen
cròniques del carrer diuen
d´uns nets que té el tio Canya
que són metges a València
que són metges a València
professors i gent lletrada.
Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se´ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà
mai parlen en castellà
com han deprès dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar
Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara

Lladres.

2010-03-11T14:02:00.002Z

Cada vegada tinc més la impressió de què, com explica la filosfia oriental, el temps no és linial, concepció que nosaltres, descendents de pobles indoeuropeus, hem heredat de les cultures semites per mitjà del cristianisme, sinó que és circular. Tot torna, com l'etern retorn de Nietzche, a Així parlà Zarathustra. Un llibre per a tots i per a ningú. Però els cicles ara són més curts tot passa molt més ràpid. Així, per obra i gràcia dels nostres -dels valencians-, governants una cançó escrita a la transció, pot ser completament actual. Escolteu la cançó de baix, i penseu el que fa el PP amb la llengua, amb el territori, amb l'urbanisme, amb l'ensenyament, amb la privatització de la sanitat, amb els favors polítics, amb el que passa a la diputació de Castelló, amb la branca valenciana del Gürtel, etcètera. Penseu amb Fabra, amb Camps, amb Rus, amb Julio de España, amb Costa, amb José Joaquin Ripoll, Cotino (Opus Deis), i tots els que ja he definit com Alí Babà i els 40 mil lladres.
Ara ja vos deixe la cançó i la lletra de Lladres d'Al Tall. Anava a dir que la gaudireu tant com jo, però aquesta vegada vos dic, que vos punxe tan com a mi!, serà senyal que la vostra consciència encara no està completament anestesiada.

Lladres que entreu per Almansa/ no sou lladres de saqueig,/ que ens poseu la cova en casa/ i des d'ella governeu./ Governeu de lladrocini/ i rapinyeu governant;/ sou fartons de vida llarga/ que mai voleu acabar./ El nostre plat cada dia/ ens el torneu a llevar;/ l'aparteu amb elegància /com si no tinguérem fam./ I amb rabosera elegància/ ens heu forçat a oblidar/ què si sentim buit el ventre/ és per manca de menjar./ No s'ensenya en les escoles/ cóm van esclafar un país,/ perquè d'aquella sembrada/ continuen collint fruits./ Hi ha un licor en la resina/ dels antics oliverars/ que fa tendra la memòria/ i aclareix la veritat./ Lladres que entreu per Almansa/ no sou lladres de saqueig,/ que ens poseu la cova en casa/ i des d'ella governeu.

Record a Ovidi Montllor, fa 15 anys que ens va deixar.

2010-03-10T18:47:00.002Z

Hui fa quinze anys que l'Ovidi ens va deixar. Crec que no cal recordar els seus fets vitals, tots sabem qui és, i si quedara algú que no el conogués, que escolte almenys aquestes cançons, i que veja aquest repotatge de TV3, http://www.tv3.cat/videos/2765730 .

Homenatge a Teresa

Com un record d'infantesa
sempre recordaré a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'ultim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons d'anatomia.
Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor com la cosa més
Bonica i preciosa.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar a cantar
i a estimar.
D'això ella era la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.
Ara de gran comprenc
Tot el que per TU sent
i et llence un homenatge als quatre vents.
Com un record d'infantesa
sempre et recordaré a tu, Teresa,
ballant el vals.

La fera ferotge

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s'escaparà.
Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el "bon temps".
Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent
, i se'n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.
L'Alcalde s'encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.
El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun torment.
Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.
Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
em va dir molt planera:
-Xicot, per què tremoles?
Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes
del lloc que tens marcat?
-Vull parlar amb l'Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.
Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.
Com són molts i ella és sola,
no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.
Per ordre de l'Alcalde
es fa saber tothom que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.
I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco"
i el poble resta en pau.

Les meus vacances

Tot ben senzill

i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre
que tant m'estime,
se'n vindrà amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac,
i vi i caçalla.
I si m'arriba
el pressupost
beveu bon "whisky".
Ràpidament,
em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia
per als amics,
amb una capsa
de cartó,
fiqueu la pols
d'un servidor,
i el millor llibre
de poemes
d'aquell poeta
que creieu.
Es per anar
passant l'estona
amablement.
I al mateix temps,
aprendre, viure,
conèixer coses
per a la propera
cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi,
que és el meu poble
I allà on comença
el "Barranc del Cinc",
prop d'un romer,
al seu costat,
deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també
del rierol.
Així a les nits,
amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també
de fomentar
els berenars
a la muntanya.
Així per fi,
s'aproparan
al romaní
dolces xicones.
I despistant,
com qui no vol,
alçaré els ulls
i entrant pel peus
arribaré fins al seu cor.
Res d'adéus
ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia
impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres
cançonetes.
Potser d'entrada
us estranyeu,
bé pel físic
o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre
Maragall,
també crec jo
amb la resurrecció,
de la carn.
Seré més jove
i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas,
jo no crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre cop
de part dels bons,
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré:
faré vacances.

Es difícil triar cançons d'ell, i em deixe els poemes de l'Estellés que ell va musicar, però crec que per avuhi ja està bé. Gaudiu de l'amic Ovidi tan com ho faig jo.

Censura al País Valencià. Tics franquistes del PP.

2010-03-09T13:34:00.010Z

Que el PPCV, presidit pel (des)Honorable President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, no li agrade la llibertat d'expressió és una cosa coneguda. Que la manipulació i la desinformació és el leit-motiv d'aquella abominació anomenada C9, és de sobres sabut. Són mals que els patim constantment amb una resignació impròpia d'un poble lliure. No és que no siguem formalment lliures els valencians, de veritat tots ens sentim lliures? Però sentir-se lliures i actuar amb mentalitat "servil" no és incompatible. Els valencians actuem així, amb mentalitat servil, per això el PP tornará a guanyar les el·leccions l'any que vé.
També sabem tots que la majoria dels dirigents Populars són de mentalitat franquista. Increïble com a l'Estat espanyol s'il·legalitza una partit polític, Batasuna, per -segons ells- donar suport o no condemnar la lluita armada d'ETA, i encara es permet que siguen legals partits que s'hi neguen a condemnar el franquisme, el PP entre ells.
Els tics franquistes han tornat a eixir al PP de la Comunidad Valenciana, i ha tornat en una de les característiques més típiques dels regims dictatorials: la censura. La censura pura i dura. La censura descarnada i descarada. La censura sense vergonya. La censura que faria avergonyir a un poble lliure i passa desapercebuda a un poble servil. I és que al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) hi havia una exposicó fotográfica anomenada "Fragments d'un any". Aquesta exposició contenia fotos del cas Gürtel, la Diputació de València a decidit que eixes fotos no podien ser exposades, i les ha retirades. Directamente, per la cara, sense vergonya, amb silenci de C9. Vos deixe açí les fotos censurades.

Drets individuals o nacionals.

2010-03-08T20:42:00.015Z

Una de les discussions que més podem sentir quan es tracta d'aplicar polítiques nacionals és si els drets són col·lectius, pertanyen als pobles i a les nacions que s'exerceixen mitjançant les institucions, o si, per contra, pertanyen a les persones i són individuals. És a dir, tenen el bascs i els catalans dret a triar com a poble, a dur a terme polítiques nacionals? o són el individus qui tenen dret? Pot el poble basc o català per mitjà de les seues institucions polítiques establir l'ensenyament en basc o en català? o deuen ser els individus qui trien en quina llengua estudiaràn? Ahí tenim el PP per exemple que defensa a les Illes l'el·lecció per l'individu, mentre que a Catalunya es tendeix a que siga l'ensenyament en català llevat que expressament es demane en espanyol -castellà-. A Catulunya sorgeixen el PP, Ciudadanos i la caverna mediàtica espanyola a defensar el castellà, blandint el dret dels individus, com espasa de justiciers, a dreta i a més a la dreta.
Malgrat això, quan els planteges que si els drets són dels individus, per què a un xiquet de pares paquistanís, si aquests ho demanen a Madrid, per exemple, no se li dona l'ensenyament en paquistaní? El primer que et diuen és que estàn a Espanya i els drets els té l'Estat Espanyol com a nació.
A la fi s'arriba al cap, es tracta de negar drets d'altres pobles, no d'Espanya, amb l'argument de l'individu, no de defensar a qualsevol individu. Açò ho demostra Salvador Sostres, personatge que de moment qualificaré de curiós, amb una discussió amb membres de Ciudadanos. Vos deixe el vídeo. No té pèrdua.

Del roig al blau

2010-03-05T16:14:00.015Z

Del roig al blau és tracta d'un documental que va ser produït l'any 2004 per la Universitat de València. En ell s'introdueixen des de diverses perspectives els problemes que van apareixent durant la transició espanyola (1975-1982) a l'ambit valencià.

Presentació:

1a part:

2a part:

3a part:

4a part:

5a part:

6a part:

7a part:

8a part:

9a part:

10a part:

Sobre IRV

2010-03-03T20:06:00.016Z

En l'autonomia valenciana, arran del període temporal que abraça la transició, mai s'ha arribat a un acord entre els ciutadans valencians per dessignar-la. Mentre que uns advoquen per noms històrics de l'autonomia, com són: el País Valencià i el Regne de València, altres ho fan pel nom de Comunitat Valenciana. Essent-ne aquesta última dessignació l' "acceptada per gran part de la població valenciana".

Les sigles IRV són les inicials del partit polític Identitat Regne de València, el qual va ser fundat l'any 2000. Aquest partit reclama, entre d'altres coses, la substitució del nom de CV per la denominació de Regne de València.

Per més informació sobre IRV, mireu el que posa al seu bloc (clic ací), del qual no passen desapercebudes les errades gramaticals, les quals donen a entendre que ells per molt de valencià que reclamen, no saben ni escriure'l, o bé, el que volen és desfer-se'n d'ell.

La paradoxa està servida.

Sobre Miquel Benítez i una imatge del seu bloc

2010-02-27T15:18:00.012Z

Des d'un primer cop d'ull, la imatge del bloc "el humor en imágenes de Miquel Benítez" no ens revela cap idea que no tinguem concebuda, o millor dit, no ens comunica res de nou, sobretot amb eixe títol: "tornar a guanyar", així són les coses mentre Rita, no contenta en ampliar el port, voler enderrocar el Cabanyal i d'altres coses més, va guanyant eleccions mentre la identitat valenciana -aragonesa i catalana- va difuminat-se amb el pas del temps com a conseqüència directa de polítiques dutes a terme durant els últims anys -18 anys aproximadament-.

Centrant-nos amb la imatge, cercada i trobada amb la pàgina de google.cat, el que sí ens revela és la creació d'un altre estereotip ben diferenciat al que n'és típicament de l'autonomia valenciana, amb les barraques, les falles i les fogueres, les taronges, les corbelles, les palmeres datileres, els pous de neu, les anguiles d'all i pebre, els teixits alcoians, el masos, l'ortxata valenciana... imatges que van esborrant-se amb la proliferació de nous models i nous valors: la Formula 1, Terra Mítica, America'n Cup, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua...

Miquel Benítez escriu a un bloc del periòdic Las Provincias, el qual he trobat per casualitat pel cercador de google. Aquest periòdic, Las Provincias, escrit en castellà, el qual tracta sobre l'àmbit del País Valencià, ha deixat, com ja ve sent normal en qualsevol periòdic online, un espai dedicat als blocs. En la pàgina dels blocs d'aquest periòdic (veure blocs), el bloc de Miquel Benítez, té per nom "El racó de Miquelet" i es descriu com "el humor en imágenes". Un cop dins, m'ha cridat l'atenció, no sols el fet d'escriure com diria ell: en valencià, fet anòmal dins del propi periòdic en qüestió, sinó també m'ha resultat cridanera la imatge creada per ell la qual he deixat al començament d'aquest post: "volver a ganar, un film de Paco Camps"

El perquè dels nostres hàbits lingüístics

2010-02-26T00:04:00.005Z

Les dades sociolingüístiques més recents indiquen que el grau de coneixement del català és elevat, però que l’ús que se’n fa és baix; davant d’aquest fet, l’explicació és ben fàcil: hi ha molta gent que sap parlar-lo però que, a la pràctica, no ho fa habitualment. Segons aquestes mateixes dades, un 84% dels catalanoparlants apliquen sistemàticament la norma de convergència a l’espanyol, és a dir, es passen a aquesta llengua quan intueixen que l’interlocutor potser no parla català. Aquest hàbit té, no cal dir-ho, unes conseqüències devastadores per a la presència social de la llengua, i, si volem canviar-lo, primerament ens cal entendre perquè el practiquem.

Ferran Suay, doctor en psicologia, hi identifica tres factors claus: l’aprenentatge, la imitació i els prejudicis.

Pel que fa al primer, cal tenir en compte que en tot procés d’aprenentatge hi intervenen unes compensacions (quan ho fem bé) i uns càstigs (quan ho fem malament). Des de fa tres segles, els catalans estem sent castigats per parlar la nostra llengua (burles, maltractaments, sancions, prohibicions...), de manera que hem anat interioritzant que fer servir el català amb normalitat és una conducta que duu implícita unes conseqüències negatives i, per tant, hem tendit a evitar-la, passant-nos a l’espanyol al més mínim senyal d’incomprensió.

Actualment, però, hi ha alguns territoris dels Països Catalans, bàsicament Andorra i el Principat de Catalunya, on trobem una repressió lingüística menys notòria, i en els quals, tanmateix, l’hàbit de canviar a l’espanyol es manté intacte. L’explicació la trobem en un altre dels factors que comentàvem: la imitació. Encara que no estiguem rebent inputs negatius per una determinada conducta, els humans tendim a imitar allò que veiem fer. I en el cas dels hàbits lingüístics, el model que es transmet és, precisament, la convergència a l’espanyol. Ho veiem fer en el nostre entorn més proper i també en els mitjans de comunicació: periodistes, artistes, esportistes, polítics... tots canvien de llengua amb una naturalitat absoluta davant d’un parlant que s’expressa en espanyol. Aquests models legitimen la conducta i ens la fan, no només lògica, sinó l’única acceptable.

Per últim, els prejudicis. Fortament arrelats, les persones catalanoparlants en tenim un munt que ens condicionen l’ús que fem del català: considerem que parlar català fa tancat, provincià, de poble; o bé que és de mala educació parlar-lo si l’interlocutor utilitza l’espanyol; creiem que els estrangers no poden parlar ni entendre el català i que, en canvi, entenen l’espanyol; ens sembla que el català és una barrera... Tot plegat, creences que evidencien la baixa autoestima que tenim com a poble.

En conclusió, si volem canviar els nostres hàbits per esdevenir lingüísticament fidels al català, primerament ens cal entendre aquests mecanismes i aprendre a evitar-los. Reivindicar la normalització legal del català ajudarà a posar fi a les agressions lingüístiques; prendre consciència del modelatge que cadascú de nosaltres exerceix en el seu àmbit permetrà generalitzar l’hàbit de mantenir-se en català; i desmuntar, un a un, els prejudicis que ens limiten -no hi ha llengües superiors o inferiors, es pot ser ben educat en qualsevol llengua, els estrangers també aprenen el català quan veuen que és necessari, les llengües són instruments d’integració...- ens farà parlants lliures, ajudant-nos a recuperar la nostra autoestima. El gran beneficiat serà l’ús social del català.

Font: David Vila i Ros , Tallers per la Llengua.

Sobre Camps, Vicente Sanz (cap de personal de Canal 9), i Raïmon.

2010-02-23T15:46:00.010Z

Sobre Francisco Camps.

Hui porta el diari El País que s'han fet públics el béns dels Diputats de Les Corts Valencianes. Com no podia ser d'altra forma, El Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana, D. Francisco Camps, fent honor al respecte sent pel ciutadans de la Comunidad Valenciana, tracta de prendre'ls el pèl. Fixeu-vos sinó amb els béns declarats per Paco: - el 50% d'un pis amb valor catastral de 110.000 €; - un cotxe Saab de l'any '95; - un compte bancari on es títular únic amb 905 €; - un altre compte compartit amb 1.389 €; - un pla de pensions de 8.309 €.
Com podeu vorer Camps ens tracta d'imbècils. Algú es creu això? Evidentment, no. És cert que això serà el que té en blanc, però tots sabem que ell té més que això. El pitjor és que Camps sap que no ens ho creguem però no obstant declara eixos béns per fer burla de les institucions democràtiques, dels ciutadans i de la resta del món.
La burla és tan gran que resulta que el valor dels trajes que li han regalat Correa & Com. tenen més valor que la resta dels seus béns.
El que més ràbia em dóna és que, malgrat que El [des]Honorable President ens pren el pèl, tornarà a guanyar a les properes eleccions, la gent que viu a la "Comunidad" tornarà a votar a Camps massivament. Ell ho sap també, per això es permet el luxe de burlar-se una i altra vegada de tots. De la justícia, de l'oposició, dels votants, dels que no el votem, fins i tot de la figa de sa mare si fóra menester.
Fins quan valencians? Fins quan aguantarem a aquesta gent? Fins quan deixarem que Alí Baba ens governe?

Sobre Vicente Sanz.

Una altra notícia que publica avui El País és que Vicente Sanz (cap de personal de Canal 9 -C9-) ha sigut denunciat per abusos sexuals a tres periodistes de C9. Este Vicente Sanz es un personatge de "xavo", va ser president provincial del PP per València i va tindre que deixar el càrreg per una "mordida" en un assumpte de Benidorm quan el "Gran Zaplana" era alcalde. A més a més, no s'ha tallat a l'hora de dir que ell està en política per forrar-se. Deixe l'enllaç amb la notícia d'El País per a que vegeu de que va el subjecte: http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/periodistas/Canal/acusan/jefe/personal/acoso/sexual/elpepiespval/20100223elpval_2/Tes.
Açó em porta a reflexionar, de què collons ens serveix C9? És evident que C9 no compleix els objetius pels que fou creat. La programació, com reflexa el Traginer en un post d'aquest bloc, és majoritariament en castellà, no hi ha programes culturals que es centren amb el Paìs, no hi ha programes de debat sobre actualitat, tots són tendenciosos a més no poder. C9 no és més que un instrument de propaganda al servei del PP (i si el PSOE guanya serà d'ells), un instrument de desinformació massiva, un instrument per retransmetre l'America's Cup, la Fórmula 1, etc. En definitiva, un instrument inútil per al País, un instrument deficitari i caríssim pagat amb els nostres impostos. A més a més, és un lloc on Alí Baba clava, per la cara, a molts dels 40 mil lladres que l'acompanyen en aquesta aventura per les nostres terres, com el tipet aquest, Vicente Sanz.
Jo demane la privatització de C9, és més pense que hauriem de fer un manifest a favor d'això, fer una sol·licitut i fer-la rolar per internet.

Raïmon.

Hui Raïmon rep un homenatge a València, al Teatre Olímpia. L'homenatge li'l fa la Universitat de València. Ja s'han esgotat les entrades. Deu anys fa que Raïmon no actua a la ciutat de València, que trist que un valencià que canta amb la nostra llengua, que ha musicat tans poemes dels nostres clàssics, siga més ben tractat a Barcelona que a València. Però ja es sap, no és lladre de la colla d'Alí Baba, així que cantants valencians són Julio Iglesias (nascut a Galicia i resident a Miami), i Francisco (el de "latino, tengo el sabor de una copa de vino"), personatges que també han fet molt per la nostra cultura, com tots sabeu.
També és trist que quan li feren un homenatge -a Raïmon- a Barcelona el televisara TV3, i ara que li'n fan un a València C9 passe olímpicament. Vegeu com C9 no serveix per a res!
A Vilaweb podeu trobar una entrevista amb ell: http://www.vilaweb.cat/noticia/3693299/index.html

L'AJUNTAMENT PAGARÀ UNA MALA GESTIÓ

2010-02-23T12:38:00.002Z

Bioparc, de cost zero a quasi 46 milions

Com el circuit urbà de Fórmula 1, el Bioparc de València no anava a costar ni un euro a les arques públiques. Però com l’Street Circuit, el nou zoològic del Cap i Casal, i en concret l'empresa concessionària, ja ha començat a demanar diners per a poder mantindre el projecte degut a la falta visitants. En concret, el consistori de Rita Barberá avalarà la mercantil amb 45,4 milions d’euros perquè Rain Forest Valencia refinancie el seu deute, i a més, li “regalarà” 298.000 euros per a fer una campanya de publicitat. JOSEP BELTRÍ. 09 febrer 2010

I és que, cada any des de 2008 el Bioparc rep 130.000 visitants menys del previst en un primer moment. Això i els sobrecostos de les obres de construcció, que passaren dels 38,2 milions previstos per a tot el complex, pàrquing i parc d’atraccions inclosos, als 60 que ha costat només el zoològic. Dos handicaps inesperats que han posat amb l’aigua al coll l’empresa concessionària. Però, com ja va sent habitual, Rita Barberá ha eixit al rescat amb diners públics, els vora 300.000 euros per a publicitat i els 45,4 d’aval que aniran a l’apunt de deute de l’Ajuntament, un dels més empenyorats de l’Estat Espanyol.
“Este tractament de favor”, com ha vingut denunciant la regidora socialista al consistori Carmina del Río, és més evident si tenim en compte els riscos que agafa l’Ajuntament amb l’empresa Rain Forest València, qui es comprometia a les pliques de la concessió a no rebre ninguna subvenció pública, posat que el projecte anava a ser més que rendible. L’Ajuntament de València avalarà un deute de 45,4 milions d’euros, quan l’empresa només està valorada en 18. Una operació que cap assessor financer recomanaria a la seua empresa i que l’Ajuntament assumeix amb total normalitat.

Este deute està repartit en tres entitats privades i una pública. En concret deu 9 milions d'euros a l’Institut Valencià de Finances, 20,7 a Bancaixa, 8 a Caixa Cataluña i 7,7 al BBVA. Però esta situació de salvar una empresa amb una aval públic que a l’Ajuntament li sembla tant normal, en realitat no ho és tant. És més, segons van assegurar els membres de l’equip de Govern del consistori, des de 1991 que gestionen els comptes públics, mai han avalat cap empresa privada i molt menys li han “regalat” 298.000 euros per a promocionar-se. Un benefici que en temps de crisi molts empresaris voldrien per a ells i que segons marca el conveni signat entre Ajuntament i empresa seria totalment il·legal.
De moment, el Bioparc és un projecte inacabat. De les dues fases que tenia la construcció del zoològic només s’ha conclós la primera. A més, el parc d’atraccions que anava a convertir el Parc de Capçalera en referent no està ni començat. Per últim, de les 1.000 places de pàrquing previstes al conveni falten 300 i no s’ha construït cap de les promeses per als autobusos. Però, si les entrades no són suficientment cares (van dels 30 als més de 50 euros), l’estacionament, que anava a ser gratuït, ara és de pagament.

El Bioparc ha passat de ser un gran projecte que s’anava a construir amb capital privat, i que com en moltes altres de les obres de la Generalitat pagarà l’erari públic. No seria d’estranyar, després del risc adquirit amb l’aval que, en cas de fallida de l’empresa, l’Ajuntament assumirà el deute i es quedarà amb la gestió. Un negoci redó, per a l’empresa clar.

Font: http://www.linformatiu.com/nc/portada/detalle/articulo/bioparc-de-cost-zero-a-quasi-46-milions/

Mesures polítiques de vessant lingüística

2010-02-22T08:47:00.003Z

L'any 1983, va ser un any de gran transcendència en l'ús del català. En aquest any s'aprovaren dos lleis de caire lingüística, la Llei de Normalització Lingüística, aprovada pel Parlament Català i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, aprovada a les Corts Valencianes.

Pel que fa a la Llei de Normalització Lingüística aprovada a Catalunya, tingué la voluntat d'impulsar l'ús del català a l'àmbit públic i als mitjans d'informació. Aquesta voluntat fou semblant a la d'àmbit valencià, tot i que en aquest cas, es passà a estudiar a les escoles i de forma oficial en valencià.

El conflicte identitari valencià ens ha portat a l'espanyolisme, segons V. Flor.

2010-02-19T17:07:00.011Z

Recorde quan vaig arribar a la Universitat de València a principi dels '90, el blaverisme estava encapçalat per Unió Valenciana de Vicente González Lizondo, i que el cap de Joventuts d'aquest partit era un tal Vicent Flor. Parle de memòria, i si aquesta no em falla, a Vicent Flor, qui era el jove de més projecció dins el blaverisme, el van fer fora de les Joventuts d'UV. Poc després vaig sentir que estava vinculat al Bloc, com del Bloc jo em sentia allunyat, li vaig perdre la pista.

Hui mateix a l'obrir el diari El Levante-EMV, m'he trobat una nota de prensa en la que Vicent Flor apareix en qualitat de sociòleg. Tot i que em senc molt allunyat ideòlogicament d'ell, m'ha paregut molt interesant la seua reflexió que tractaré de resumir, segons el que diu El Levante (l'enllaç es http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/02/19/blaverismo-desaparecido-contrario-muerto-exito/680207.html). Així Flor sosté:

- Els valencians es senten més a prop dels espanyols i dels hispanoamericans que dels catalans. És més, a la "Comunidad Valenciana" ens sentim menys naciolistes/regionalistes que quan la transició.

- L'identitat valenciana s'ha volatilitzat degut al conflicte entre fusterians i blavers, cosa que porta a que els valencians es refugien en l'identitat espanyola.

- El blaverisme no ha desaparegut, mostra d'això és què el PP asumeix el regionalisme, i el PSOE, tracta de traure's de sobre les sigles PV (País Valencià), malgrat que el representats del blaverisme més pur i dur són ja minoritaris.

- El valencianisme progressista, supose que es refereix al que abans anomena fusterià, ha fracassat per excés d'intelectualisme i per ignorar a les masses.

Ja fa temps que dic que els valencians no som una nació, ni catalana ni valenciana, som espanyols, perquè manca un element fonamental per definir una nació: la voluntat de ser. Així que coincideixo amb l'exposició que fa Flor.
Però eixà descripció per a mi és freda, no descriu les causes. Sinó hi ha "voluntat de ser" és perquè l'han matat. I qui l'ha matat ho va fer a consciència des de la transició; mitjançant un pla ben pensat, ben montat i dut a terme. El conflicte no va nàixer espontàniament, per gràcia de l'Esperit Sant. La dreta espanyola i espanyolista, franquista i feixista, va pensar i montar durant la transició el "crim"; "crim" que es va consumar en el moment en que el PP va guanyar les eleccions a la "Comunidad Valenciana".

Vicent Flor de la direcció, en el seu moment, de les Joventuts d'Unió Valenciana, va ser un dels executors del "crim".

La censura del Canal 9

2009-10-28T21:26:00.029Z

Enguany el Canal 9 fa vint anys. Vint anys d'història, vint anys d'engany. Tothom recordarà el començament d'aquest canal: el canal Autonòmic del País Valencià, un canal públic que anava destinat a fomentar el nostre país i la nostra llengua. Però, com diu la Gossa: "la democràcia és bona quan la tisora sona" i, com diuen altres, "el terrorisme mediàtic continua sent la seua senya d'identitat".

Actualment l'entramat Gürtelià continua essent un tema que no té cabuda al canal. Gairebé, no podem esperar més d'un canal gestionat pel PP. Si ho pensem be, ens tracten com un ramat d'ovelles. Ens intenten fer creure que tot va be, ensenyant-nos una realitat desgavellada i desfasada.

El canal 9 no dobla les pel·lícules al català, com ho fa la TV3, sols doblen a l'idioma autòcton els dibuixos animats, les notícies, l'Alqueria Blanca... Si encara els haurem de donar les gràcies... No ens mereixem un mitjà d'informació així...

Per cert, que penseu del deute que tenen amb l'administració pública?

El 13 d'octubre farà dos mesos del IV Aplec per la Terra

2009-10-05T14:51:00.087+01:00

Entre el 13 i el 15 d'agost de l'any 2009, tingué lloc a la Vall de Laguar (País Valencià) el IV Aplec per la Terra, amb el lema: "estimem i valorem la nostra terra". Molta gent que va assistir opinà què l'ambient fou "fabulos" i què el paissatge rural de Laguar acompanyà positivament. Posteriorment veurem com s'hi desenvolupà i en què consistí el IV Aplec per la Terra.

Els actes s'anunciaren de forma virtual, és a dir, la pólvora s'encengué per Internet dos mesos abans mitjançant fòrums, blocs, webs, xarxes socials... Es plantejaven activitats atractives per a tothom. Amb tot, models alternatius a l'actual sistema econòmic deixaven cabuda amb el seu desenvolupament.

El primer dia, els actes tingueren lloc a Campell. Una traca de benvinguda obrí les "portes" a la zona d'acampada, localitzada a la Regata, lloc on s'hi troba l'actual cooperativa Serra del Penyó. Poc a poc, naixien del no-res les primeres tendes d'acampada. Un cop que caigué la llum del Sol, la Romàntica del Saladar començà a actuar. La música que obria els actes tenia sons tradicionals i populars.

Pel que fa al segon dia, de matinada tingué lloc una excursió cap a Fontilles. El trajecte fou: a) de la Regata a Campell; b) de Campell a la font del Gel i; d) de la font del Gel a Fontilles. Per la vesprada, hi hague unes xerrades al Centre Social de Fleix, on tractaren temes referents als mitjans de comunicació. Posteriorment introduiren la història de la Vall de Laguar. Ja per la nit, a la plaça de Benimaurell sonaren cançons d'autor, de la mà de Pau Alabajos i Verd Cel.

Pel que fa a l'últim dia, de bon matí eixí de Fleix una excursió cap a la serra del Penyó, desviant-se pel camí que divergeix cap a Benimaurell i arribant a Fleix. Tot i que la caminata es feu pesada per la calitja, la caminata s'ho valgué. Per la vesprada hi hagué una taula rodona al Centre Social de Fleix, on es tractaren temes com la protecció del territori i alternatives a la crisi. A les vuit de la vesprada, al Carrer del Trinquet de Benimaurell, s'enfrontaren a Llargues, una de les modalitats de la Pilota Valenciana, els equips de: "Pego vs Laguar". Ja per la nit, començà el "plat fort". A Fleix tingué lloc l'actuació de: La Gossa Sorda, Desgavell, 121 db i Pascu Selector Dj.

Amb tot, les nostres arrels reviscolaren per la vall i les rodalies.

Arriba l'hora de l'A-7

2009-10-04T12:02:00.018+01:00

Corrien els anys 60 i les necessitats de construïr nous eixos de comunicació dirigits a l'exterior i per captar turistes i transportar mercaderies, frenaven el què tecnòcrates "FF" hi duïen entre mans: activar l'economia d'un Estat destruït pels mateixos que el destruïren, autors del colp d'Estat.

Cap a finals dels seixanta, s'inaugurà el primer tram de l'Ap-7. Començà així la construcció de l'autopista privada del mediterrani. Poc a poc, les "duanes" al transport s'establien arreu del seu transcurs. A partir d'eixos moments els empresaris començaren a recaptar "impostos" i amortitzar les despeses de la inversió. El negoci de les comunicacions s'obria a les franges litorals dels Països Catalans.

"On anirien a parar els diners recaptats?" dirien els nostres avis.

Han anat passant els anys i continuem igual: agafant el tiquet d'accés i pagant el tiquet per eixir.